Marcos Martín Ponce: a més de torturat, condemnat a un altre any de presó

ponce

Marcos Martín Ponce

Des dels Comitès per un Socors Roig Internacional s’informa de l’ampliació de la seva condemna a un any més de presó pels fets ocorreguts a la presó de Sevilla II l’any 2012. 

Els fets denunciats ens el relata el mateix Marcos en una carta.

Cartes des de presó

Marcos Martín Ponce C.P. Picassent. 31 desembre 2016

Ayer mismo me han notificado una condena adicional de 1 año más de prisión. Tiene que ver con las torturas a las que fui sometido en 2012 en el módulo de aislamiento de Sevilla II.

Entre cuatro carceleros, desequilibrados mentales que acumulan denuncias de torturas y malos tratos, tanto a presos políticos como a comunes, me dieron una paliza con porras, patadas, rodillazos, codazos, puñetazos, mientras me encontraba esposado y desnudo.

Mientras perdía el conocimiento, la última imagen que recuerdo es cómo se daban codazos entre ellos para ver quién cogía la mejor posición para golpear con más saña.

Cuando recobré el conocimiento, me arrastraban desnudo, esposado a la espalda, sin un solo suspiro de energía para oponer resistencia y sangrando por la boca; mis pies se deslizaban por mi propia sangre hasta una celda de castigo, donde me ataron desnudo de pies y manos.

En ese potro de tortura vomitaron su odio de clase contra mi condición de preso político comunista.

A esas alturas, yo lo único que podía hacer era toser. Así es que uno de ellos comentó: “Habrá que atarlo boca abajo, no se vaya a ahogar con su propia sangre”.

Y así, estuve durante 48 horas; desnudo, en pleno invierno con la ventana abierta y orinándome encima; no recibí ni ropa, ni mantas, ni comida, ni nada de beber.

Continua llegint

Publicat dins de Sense categoría

Traslladen a Manuel Arango Riego a Herrera de la Mancha

14908356_1437049932989957_15367613413283075_nLes decisions d’II.PP mai estan lliures de quàdruples intencions. Manuel Arango portava molts anys destinat a la presó de Zuera, Saragossa. Allí va morir desatesa de les seves gravíssimes malalties seva companya Isabel Aparicio Sánchez.

Molts dels altres presos, li respectaven profundament i l’han ajudat en els seus pitjors moments de mobilitat reduïda o altres problemes.
Els seus informes mèdics de les moltes malalties que té, estaran en hospitals de Saragossa
Però el més important, d’un temps aquí la solidaritat amb la seva persona i situació s’ha fet molt extensa a Saragossa. Campanyes de denúncia, cartells, pancartes, visites a la presó … i més actes que tenien preparats.

Suposem reunió urgent d’ II.PP .: “dispersat el gos, morta la ràbia”, i porten a Manuel ni més ni menys que a la presó d’Herrera de la Mancha, a la província de Ciudad Real, cirumstància que es va donar el divendres 27 de gener.

Tornar a començar, perquè ja sabem els enormes problemes que suposa per a un pres polític malalt diferents hospitals, metges especialistes, nou expedient
en una altra comunitat autònoma … I les desenes d’instàncies burocràtiques per “normalitzar” la nova situació a Herrera …

Noves complicacions també per a les visites, ja que Herrera està en un erm allunyat de tot contacte excepte amb Manzanares. Noves despeses, més possibilitats d’accidents, etc.

Tot contra un pres comunista greument malalt. Tot per no rendir-se i seguir denunciant i aportant escrits, dibuixos, relats … a la causa popular.

Continua llegint

Publicat dins de Sense categoría

Mobilització internacional per l’alliberament d’Ahmad Sa’adat, Secretari General del FPLP

pflp-prisoners

Cartell: Ahmad en primer pla amb altres presos palestins

LLIBERTAT IMMEDIATA I INCONDICIONAL per Ahmad Sa’adat i tots els presoners palestins!

Dies de mobilització per l’alliberament d’Ahmad Sa’adat, del 13 al 15 gener 2017

En el vuitè aniversari de l’enjudiciament d’Ahmad Sa’adat, ¡fem una crida a l’acció i de la major mobilització per aconseguir el seu alliberament!

La campanya per l’alliberament d’Ahmad Sa’adat flama, del 13 al 15 de gener de 2017 per aconseguir un vast moviment de mobilització popular, política i mitjans per alliberar Ahmad Sa’adat ia tots els presoners palestins: aquesta convocatòria coincideix amb el vuitè aniversari del judici a Ahmad Sa’adat pels tribunals militars sionistes. En aquests dies es compleixen també el 15 aniversari del segrest d’Ahmad Sa’adat per l’Autoritat Palestina a petició d’Israel, els EUA i els seus aliats.

El 25 de desembre de 2008, un dia abans del llançament del brutal atac de les forces d’ocupació sionista de la Franja de Gaza, Ahmad Sa’adat, secretari general del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, va ser condemnat a 30 anys de presó per un tribunal militar sionista. La sentència va ser imposada gairebé dos anys després de l’atac a la presó de Jericó i el segrest de Sa’adat i els seus camarades.

Ahmad Sa’adat va declarar davant del tribunal militar que el va jutjar: “En vista de la justícia de la nostra causa i la lluita legítima del nostre poble contra l’ocupació, rebuig a reconèixer la vostra legitimitat, de legitimar la vostra ocupació o per ser presentat davant aquestes opcions . a causa del que s’anomena una llista d’acusacions i de “infraccions de seguretat” són, en realitat, els meus deures patriòtics i han de ser … posar-ho en context, donat el deure de tots de la resistència contra l’ocupació. Mentrestant, i com a secretari general del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, reafirmo el meu orgull de pertinença al moviment revolucionari palestí i la continuació del moviment revolucionari a la regió, nacional i internacional com els components que formen part del moviment internacional de resistència contra el sistema imperialista ” .

Vuit anys més tard, fem una crida a tots els defensors de la justícia i la llibertat a Palestina, a totes les organitzacions i les comunitats palestines, al moviment internacional de solidaritat, a les organitzacions de BDS ia totes les organitzacions que treballen per l’alliberament dels presos polítics revolucionaris i millorar les condicions de les presons, ia unir-se i participar activament en les jornades d’acció del 13 al 15 de gener de 2017 per promoure i donar suport a la lluita legítima de més de 7000 presoners palestins presos a les presons de la entitat sionista.

c1-a18luoaeujy9En aquesta ocasió, també volem destacar i denunciar la política d’estreta la cooperació dels serveis de seguretat de l’anomenada Autoritat Palestina amb l’entitat sionista. També volem posar en relleu la responsabilitat i la complicitat d’aquesta en la presó que continua avui contra Ahmad Sa’adad, la responsabilitat dels EUA i el Regne Unit en l’empresonament de Sa’adad i l’atac a la presó de Jericó.

El 13, 14 i 15 de gener de 2017, la campanya per l’alliberament d’Ahmad Sa’adat mobilitza per:

1) posar en marxa una àmplia campanya de mobilització, protestes i accions a favor de l’alliberament d’Ahmad Sa’adat i la de tots els presos polítics palestins a les presons de l’entitat sionista. Aquesta campanya es realitzarà en forma de protestes contra les institucions de l’entitat sionista, nord-americà i britànica, reunint-se en llocs i esdeveniments públics i campanyes d’informació sobre la causa i la situació dels presos palestins.

2) construir una campanya de boicot, desinversió i sancions contra l’entitat sionista i contra les empreses còmplices, incloent Hewlett-Packard. Ens fem ressò de la crida de Sa’adat per donar suport a “totes les formes de boicot polític, econòmic, acadèmic i cultural de l’estat ocupant i provocar un dèficit real a aquestes indústries per a l’ocupació i la colonització econòmica” … desenvolupant campanyes mundials de boicot a totes les empreses que donen suport a la ocupació militar i econòmica i implicar-se en ella “.

3) exigir la fi de la cooperació dels serveis de seguretat de l’anomenada Autoritat Palestina amb l’ocupació de l’entitat sionista, i posar fi a les detencions polítiques dutes a terme per l’anomenada Autoritat Palestina que serveixen només als interessos de l’ocupació .

LLIBERTAT per Ahmad Sa’adat i per a tots els presoners palestins!

Col·labora a difondre aquesta informació a les xarxes i entre els teus contactes.

Campanya per l’alliberament d’Ahmad Saadat

Publicat dins de internacional, noticies, Reixa Internacional

A l’Estat espanyol es tortura. Una realitat impossible d’ocultar. Informe CPDT 2015


rcm7usj7_400x400-jpegEncara que fou presentat el juny d’aquest any, se’n parla tant poc que convé fer esment. Per dotzè any consecutiu, la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) presentà el seu darrer informe anual (corresponent a l’any 2015) sobre els casos de tortura, maltractaments i morts sota custòdia coneguts a l’Estat espanyol. En aquest informe no consten els maltractes que a les presons venen patint i denunciat els presos polítics reiteradament, la desatenció mèdica que pateixen molts i el seu aïllament, però és necessari analitzar i difondre aquests estudis prou seriosos elaborats per entitats independents que tenen, si més no, la virtut de constatar i posar en evidència una realitat: a l’Estat espanyol es tortura i es maltracta a les comissaries i a les presons.

Continua llegint

Publicat dins de Sense categoría

El cas de l’assassinat de Gustau Muñoz arriba a la justícia argentina

559

Gustau Muñoz

La família de Gustau Adolf Muñoz Bustillo, jove militant comunista, assassinat quan tenia 16 anys per la policia espanyola durant la diada de l’Onze de Setembre de l’any 1978, ha entrat la querella contra l’estat espanyol a la justícia argentina. Presentada per l’advocat Alejandro Nató, aquest argumenta que l’assassinat de Gustau és un crim de lesa humanitat i, per tant, no prescriu, i n’acusa les autoritats polítiques espanyoles i els seus autors materials. La justícia espanyola va arxivar el cas i reclama que es lliuri a l’Argentina la documentació pertinent en relació a aquest crim. Exigeix també que es localitzi José Luís Varela, el policia que va matar Gustau Muñoz, i se li prengui declaració.

Amb aquesta querella comencen dues línies d’acció: una basada en la justícia internacional contra els crims de lesa humanitat i una altra basada en la difusió, per aconseguir que la informació arribi als criminals i als seus còmplices, molts d’ells encara vius i impunes. Marc Muñoz, germà del jove assassinat, ve denunciant de fa anys la impunitat de la dictadura franquista i condemna la llarga mà del franquisme que encara perdura a l’estat espanyol.

El document ha estat entrat al jutjat de Buenos Aires a instàncies del germà de la víctima, Marc Muñoz. La van presentar al consolat de l’Argentina que, a través del mediador i advocat Alejandro Nató, l’ha fet arribar al jutjat de la capital argentina. Ha estat redactat amb l’assessorament del Casal Argentí de Barcelona i amb l’ajuda de les Oficines d’Atenció al Ciutadà de Barcelona, en aplicació de la resolució que el consistori de la ciutat de donar suport a les víctimes del terrorisme de l’estat espanyol.

Continua llegint

Publicat dins de Justícia, lluites socials, noticies

Estat de guerra a Turquía

(extret del blog amnistiapresos.blogspot.com dels Comitès per un SRI, en castellà i altres fonts)

551afb37a66b8-r_1427834226480-0-300-2218-1443

Detencions, empresonaments, tortures, prohibicions, amenaces, criminalitzacions… són a l’ordre del dia.

Els mitjans de comunicació occidentals han esborrat qualsevol informació sobre la repressió contra el moviment revolucionari a Turquia i contra el poble kurd. Una repressió que dit sigui de passada sempre ha existit però que en els últims mesos després del “cop d’Estat” s’ha vist incrementada fins al punt que es pot parlar d’Estat de guerra. Una informació que els països capitalistes callen perquè per alguna cosa, Turquia és membre de l’OTAN, la seva situació geogràfica de pont entre Europa i Orient Pròxim i Mitjà l’han convertit el lloc estratègic de primer ordre per a l’agressió als pobles d’Orient Pròxim i Mitjà, per aquest motiu donen suport a la repressió a Turquia, necessiten un país en què hagi estat eliminat qualsevol indici de lluita i resistència.

A continuació assenyalem algunes de les dades que hem pogut anar recopilant de la repressió desencadenada contra el moviment revolucionari turc i contra el poble kurd i les seves organitzacions:

-1900 militants revolucionaris han estat assassinats en territori turc per les forces armades de l’Estat.

-Diversos milers de detinguts i empresonats.

-Guerra bruta els episodis més significatius han estat les massacres perpetrades a les ciutats de Diyarbakir, Suruc i Ankara, van deixar un total de 138 persones mortes i més de 900 van resultar ferides. I que han estat denunciats com atacs dirigits pel mateix Estat turc.

-La detenció de 6.744 persones vinculades al Partit Democràtic dels Pobles (HDP) durant l’any i 1.285 empresonades.

Continua llegint

Publicat dins de internacional, noticies

Carta de Mumia Abu Jamal per a Fidel

“Fidel Castro-Ruz (1926-2016): Visca Fidel!”

mumia-castroReixa Internacional. Ens fem ressó d’una carta recent d’un dels presos polítics que porta entre reixes més temps (1981) a nivell mundial: Mumia Abu Jamal,  escrita en homenatge pòstum a Fidel Castro. Podeu llegir el text sencer a la pàgina de l’Amistad Hispano-Soviética (original en anglès i la traducció al castellà per  Fatirah Aziz).

Fidel Castro, pare de la Revolució Cubana de 1959, ha mort després de 90 anys d’una vida de rebel·lió i resistència. Que aquesta extraordinària figura revolucionària hagi tingut tan llarga vida és, en veritat, una victòria sense precedents, perquè Fidel va sobreviure com a mínim 11 atemptats contra la seva vida per part de la Central d’Intel·ligència dels Estats Units, la CIA.

‘El govern dels Estats Units ha admès 11 atemptats contra la vida de Fidel!” (llegeix el text sencer aquí).

Publicat dins de internacional, Reixa Internacional, Solidaritat

Marcos Martín Ponce en vaga de fam. Per la llibertat immediata dels i les presos polítics malalts

marcosh-h

El pres polític dels GRAPO Marcos Martín Ponce ha recollit el relleu de la vaga de fam setmanal rotativa empresa fa 112 dies per presos polítics bascos. Ahir a la nit la va acabar en presons franceses Oier Gómez, i avui la iniciativa l’ha pres Marcos Martín Ponce a la presó de Picassent (València). Romandrà en aquesta protesta fins el diumenge 18 a la nit.

Els presos polítics en lluita, Nosaltres també
Amb la lluita del poble! Presos malalts al carrer!
Amnistia total!

 

martin-ponce

Marcos Martín Ponce

Més informació:

http://amnistiapresos.blogspot.com.es/

http://amnistiaaskatasuna.blogspot.com.es/

Publicat dins de Sense categoría

L’Estat ens vol empresonades, llibertat preses! 17-D Marxa de Torxes per les preses


torxesiii-bo

Com ve sent habitual, quan arriba desembre RESCAT convoca una Marxa de Torxes  per la llibertat de les Preses Polítiques que recorre any rere any el Centre de Barcelona –i altres punts del país–  per a denunciar la dispersió en que viuen segrestades. Enguany canvia de format, i altres col·lectius han ampliat el suport i la solidaritat envers les persones empresonades.

Els Col·lectius organitzadors d’enguany són: Rescat, Comissió Antirepressiva de Sants, Heura Negra i Rereguarda en moviment.

Altres moviments i col·lectius -entre els quals el nostre Comitè per un SRI de Catalunya– ens hem adherit al Manifest  de la Marxa d’enguany, “L’estat ens vol empresonades, llibertat preses!“.

La Marxa a Barcelona tindrà lloc el proper dissabte 17 de desembre a les 20h i partirà de Canaletes.

Cridem tothom a participar en les Marxes de Torxes convocades: als  nostres simpatitzants, als col·laboradors i a les col·laboradores,… Tothom que cregui que és necessari donar la cara i trencar el silenci que amaga la realitat dels centres d’extermini que són les presons espanyoles i donar a conèixer  la lluita dels presos i preses polítiques. Cridem tothom a sortir al carrer el proper dia 17 i exigir la llibertat de les preses i una plena AMNISTIA TOTAL!

El 17 tothom a Canaletes!

MANIFEST

Torna a ser desembre i tornem a recórrer els carrers del centre de Barcelona en suport a totes les persones que omplen les presons: lluitadores, dissidents, migrants, pobres… I totes aquelles que no encaixen amb la ideologia de l’Estat i d‘aquest sistema capitalista.

Torna a ser desembre, ha passat un any des de que vam recórrer aquests carrers i res ha canviat. Les preses per lluitar segueixen patint trasllats constants de presó i règims d’aïllament, a més a més de la tortura que suposa la submissió al propi sistema penitenciari. Mentres, tribunals d’excepció com l’Audiència Nacional segueixen perseguint-nos per solidaritzar-nos amb elles.

Des de ja fa 15 anys que Rescat (Grup de Suport als Presos i Preses Polítiques Catalanes) convoca aquesta marxa de torxes solidària reclamant la fi de la dispersió i la presó que fa temps que pateixen les companyes Lola i Marina, empresonades a la presó de Rennes a la Bretanya francesa. Enguany, la convocatòria s’obre per incloure molts altres col·lectius i casos, perquè sabem que la repressió i les presons ens afecten a totes per igual. Per això, també ens manifestem per la Mònica i el Francisco, condemnades a 12 anys de presó; per les centenars d’empresonades en el marc del conflicte a Euskal Herria; per les companyes empresonades acusades d’expropiar bancs a alemanya; per en Nahuel, engarjolat des de fa més d’un any a l’espera de judici; per totes les anarquistes represaliades a les operacions Pandora i Piñata; per les empresonades del GRAPO que encara omplen les presons d’arreu de l’Estat; per les desenes de militants del Partit Comunista d’Espanya Reconstituït empresonades, entre elles el seu secretari general el camarada Arenas; per lescompanyes del SAT Andalús, en especial en Bódalo;  pel José Antunez Becerra tancat a Brians; per les militants empresonades del Moviment d’Alliberament Nacional Gallec i la recent il·legalització  de Causa Galiza per part de l’Audiencia Nacional; per l’Alfon, tancat a la presó de Soto del Real.

Cal fer especial denuncia de les accions venjatives i sense pietat de l’Estat en vers a les preses polítiques en greu estat de salut, mantenint-les dispersades i allunyades de les seves famílies i impedint que puguin rebre un tractament mèdic adeqüat.

A més a més, avui també sortim al carrer per totes aquelles companyes que s’enfronten a procesos judicials amb possibles condemnes de presó, per les que han estat condemnades i estan en llibertat condicional o les que estan esperant saber si han de complir les penes de presó. Per les companyes condemnades per rodejar el Parlament i el Sergi, militant antifeixista, totes elles a l’espera de saber si ingressaran a la presó; per totes les represaliades per les vagues generals (29S, 29M i 14N); per les imputades i condemnades de l’#EfecteCanVies i la defensa del Banc Expropiat; per les companyes empresonades, avui ja en llibertat provisional, després d’haver participat en brigades internacionalistes al Donbas o al cantó Kurd de Rojava; per les processades per l’Audiencia Nacional per delictes d’opinió, com les companyes que van cremar les fotos del Rei d’Espanya el passat 11 de setembre; pel company Lluc Valverde, detingut, maltractat i condemnat per les protestes contra la reforma laboral francesa; per la Masmi, jutjada a Grècia per haver donat suport a les resistents del camp de refugiades d’Eko; per totes les preses, que pateixen la tortura de les presons i pels molts companys tancats als CIE’s de tot l’Estat.

No volem oblidar-nos de les centenars de preses polítiques que hi ha arreu de l’Europa moderna i democràtica que ens volen vendre; o a l’Orient Mitjà on per exemple és especialment preocupant la ràtzia repressiva de Turquia contra el poble Kurd i l’esquerra turca anticapitalista; en definitiva, no volem oblidar les milers de preses polítiques que hi ha repartides per tots els racons del món, perquè la repressió no entén de fronteres, però la solidaritat tampoc.

Perquè no permetrem que l’Estat tanqui la dissidència, les migrants sense papers, ni a les més desfavorides.

Tornarem a sortir als carrers a cridar que “L’Estat ens vol empresonades, Llibertat Preses.

Podeu adherir-vos enviant un mail a marxadetorxes@tutanota.com

Col·lectius adherits (a dia 16 de desembre):

-Rescat, col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes
-Comissió Antirrepressiva de Sants
-Assemblea Llibertària Heura Negra de Vallcarca
-Rereguarda En Moviment
-Xarxa Anti-Repressió de Familiars de Detingudes
-Comitè per un Socors Roig Internacional de Catalunya
-Coordinadora Antirepressiva de Gràcia
-Kop
-Kasa de la Muntanya
-Assemblea Llibertària L’Oca de Gràcia
-Arran Gràcia
-Ateneu Popular X
-Coordinadora Antirepressiva del Penedès
-Coordinadora Antirepressiva del Garraf
-Ítaca, Organització Internacionalista dels Països Catalans
-Alerta Solidària, Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista
-CNT-AIT Barcelona
-COS UB: Secció Sindical de la Universitat de Barcelona
-REA, Residència d’Estudiants Autogestionada
-Assemblea Llibertària de Lleida
-Assemblea Llibertària Oca Negra del Clot
-Assemblea Llibertària UB-Raval
-FCAB, Festival de Cinema Anarquista de Barcelona
-Grup Llibertari Ploma Negra
-Sindihogar, Sindicato de Trabajadoras del Hogar y Cuidados
-Ateneu l’Entrebanc
-Can Sanpere
-Las Rojas
-CSA Can Vies
-Ateneu Llibertari de Reus
-Col·lectiu Muros Rotos
-Associació Cultural Mahaleo pel Desenvolupament Comunitari i la Creativitat Social
-Vallès Oriental Feminista
-La Lloba Transfeminista
-Fotomovimiento
-Anònims. Cerveses, Menjars i Pensars

 

Publicat dins de Actes, Comunicats, Solidaritat

Comunicat del S.R.I. davant la mort de Fidel Castro

castro-che

Com tots els gegants va ser estimat i odiat. Va repartir pels quatre punts cardinals educació, salut, dignitat, autoestima, vergonya, sobirania. Va compartir el sentiment de poble amb molts altres pobles i amplificar la solidaritat entre els éssers humans …
Ahir a la nit, 25 de novembre, va morir el cos de Fidel Castro Ruz.
Mentre quedi ni una mica d’amor en l’univers, el seu nom i la seva obra seran presents.
Així l’acomiadava Vicente Feliu, guitarrista i cantautor cubà, al comandant. I així l’acomiadem també des dels Comitès per un Socors Roig Internacional de l’Estat espanyol perquè, en aquest precís moment, volem estar al costat del poble cubà i els seus dirigents i fer-los arribar la nostra solidaritat més entranyable i el nostre respecte i reconeixement per la lluita que vénen duent a terme des d’abans de la Revolució.
La figura de Fidel va ser i serà sempre un referent d’exemple antiimperialista i revolucionari per als pobles que lluiten pel seu alliberament. Com va dir ell mateix, el 1953: «Vam néixer en un país lliure que ens van llegar els nostres pares i primer s’enfonsarà l’illa al mar abans que consentim a ser esclaus de ningú». I això, precisament, és el que esperem tots els revolucionaris: que el poble cubà no consenti a ser esclau de l’imperialisme.
Avui, de nord a sud i d’est a oest, els imperialistes riuen per la mort de qui, al seu dia, al costat del Che i altres revolucionaris, van encapçalar i dirigir la lluita fins alliberar-se del seu jou. La classe obrera i els pobles de l’Estat espanyol i del món, però, diem alt i clar i amb tota la nostra fermesa: Fins la victòria, comandant!
Perquè en la victòria ens trobarem.

logodelsri copiar

Comitès per un Socors Roig Internacional de l’Estat espanyol

Novembre de 2016

http://www.presos.org.es

http://www.amnistiapresos.blogspot.com.es

http://www.reixasricat.wordpress.com (Catalunya)

Publicat dins de Comunicats