Estat de guerra a Turquía

(extret del blog amnistiapresos.blogspot.com dels Comitès per un SRI, en castellà i altres fonts)

551afb37a66b8-r_1427834226480-0-300-2218-1443

Detencions, empresonaments, tortures, prohibicions, amenaces, criminalitzacions… són a l’ordre del dia.

Els mitjans de comunicació occidentals han esborrat qualsevol informació sobre la repressió contra el moviment revolucionari a Turquia i contra el poble kurd. Una repressió que dit sigui de passada sempre ha existit però que en els últims mesos després del “cop d’Estat” s’ha vist incrementada fins al punt que es pot parlar d’Estat de guerra. Una informació que els països capitalistes callen perquè per alguna cosa, Turquia és membre de l’OTAN, la seva situació geogràfica de pont entre Europa i Orient Pròxim i Mitjà l’han convertit el lloc estratègic de primer ordre per a l’agressió als pobles d’Orient Pròxim i Mitjà, per aquest motiu donen suport a la repressió a Turquia, necessiten un país en què hagi estat eliminat qualsevol indici de lluita i resistència.

A continuació assenyalem algunes de les dades que hem pogut anar recopilant de la repressió desencadenada contra el moviment revolucionari turc i contra el poble kurd i les seves organitzacions:

-1900 militants revolucionaris han estat assassinats en territori turc per les forces armades de l’Estat.

-Diversos milers de detinguts i empresonats.

-Guerra bruta els episodis més significatius han estat les massacres perpetrades a les ciutats de Diyarbakir, Suruc i Ankara, van deixar un total de 138 persones mortes i més de 900 van resultar ferides. I que han estat denunciats com atacs dirigits pel mateix Estat turc.

-La detenció de 6.744 persones vinculades al Partit Democràtic dels Pobles (HDP) durant l’any i 1.285 empresonades.

-Atacs Físics a militants de l’oposició.

-L’HDP ha comptabilitzat 400 atacs a les seves seus i militants.

-146 periodistes detinguts

-169 mitjans de comunicació sota l’estat d’emergència.

-Presions als mitjans de comunicació perquè siguin acomiadats els periodistes crítics.

-Control i censura sobre els mitjans de comunicació.

-Quatre dies abans de les eleccions de novembre, a Istanbul, tanquetes de la policia i centenars de policies prenien la seu de dues televisions i dos diaris per tancar-los.

– 11.500 professors turcs suspesos acusats de “terrorisme”, per la seva denúncia de la repressió contra el poble kurd.

-Detenció d’un centenar de persones per crítiques i denúncies de la repressió a les xarxes socials.

-Gran part de les alcaldies en què governava el HDP han estat desmantellades

La situació a la zona del Kurdistan sota control turc es pot descriure de guerra:

-Bombardejos continuats per part de l’Exèrcit turc a bases i poblacions kurdes en territori turc, iraquià i sirià.

-Militarizació del sud-est del país amb majoria kurda, que s’ha convertit en veritable estat de guerra amb enfrontaments entre l’Exèrcit turc i les milícies kurdes.

-Des l’Estat s’estimulen els progroms contra els kurds, com el 8 de setembre a Kırşehir, on es van assaltar 32 habitatges o llocs de treball a la caça del kurd i van cremar la seu del HDP, una llibreria i quatre negocis kurds.

protesta

Erdogan assassí resa la pancarta.

-En el recent informe “Sobre la guerra contra els kurds a Turquia” elaborat per l’Associació de Drets Humans (IHD) de Turquia i la Fundació de Drets Humans (TIHV) del país, es denuncia les execucions extrajudicials durant aquest últim any que es va saldar amb 173 víctimes i 226 ferits. En l’informe també es van difondre xifres molt poc conegudes sobre una situació al Kurdistan turc: l’arrest d’alcaldes, alcaldesses i legisladors per part de les forces de seguretat. La investigació va destacar que 17 alcaldes i alcaldesses de ciutats kurdes van ser detinguts i 9 d’ells empresonats.

-1.299.061 persones van ser víctimes dels 52 tocs de queda ordenats per l’Executiu des del 16 d’agost al 12 de desembre. Aquests tocs de queda van implicar que als pobles i ciutats afectats es van tallar els subministraments d’aigua i electricitat, i no es va permetre l’ingrés d’aliments i medicaments.

-Un milió de kurds desplaçats a Turquia després de ser arrasats i bombardejats seus pobles.

Per concloure les últimes notícies que han arribat només confirmen el que ja assenyalàvem, que l’objectiu no és altre que arrasar amb el moviment revolucionari, per descomptat tot això amb la complicitat dels “democràtics” països europeus. El deure de tot revolucionari i solidari és la denúncia de la repressió a Turquia i el suport als seus lluitadors i al poble kurd.

Per altra banda recordar que a final d’octubre el centre cultural dels músics comunistes turcs del Grup Yorum va ser assaltat per la policia turca que el va regirat, trencant instruments i va detenir a dos membres del grup. Tot plegat va succeïr a Istambul, al barri de Okymeydani. Una operació també per arrestar a membres de l’associació de joves marxistes revolucionaris Dev-Genç.

musa-asoglu

Musa Asoglu (esquerra), imatge d’arxiu.

També la repressió de l’estat turc s’estén fora de les seves fronteres. Així, a inicis de desembre el revolucionari turc Musa Aşoğlu ( de 55 anys), que figura a la llista de persones buscades pel govern nord-americà amb una recompensa de fins a 3 milions de dòlars, fou detingut a Hamburg. Segons el govern dels Estats Units i l’Estat turc, és un dels líders claus del DHKP-C i membre del Comitè Central. Va ser arrestat en una incursió a casa amb una altra persona, que va ser expulsada de la comissaria més tard a la nit. Segons un comunicat recent del Partico Comunista Chileno (Acción Proletaria) la detenció fou practicada per agents de policia alemanya fortament armats i emmascarats. Tot i que l’Estat alemany ha tingut desacords creixents amb l’Estat feixista a Turquia, s’ha dut a terme una veritable caça de bruixes contra les forces d’esquerra i revolucionàries turques a Alemanya. La situació, continua la nota del PCCh(AP) s’ha vist agreujada per un comunicat emès per les autoritats dels Estats Units l’any passat, que va col·locar 3 milions de dòlars com recompensa a qui lliurés a Musa Asoglu i altres persones, com a presumptes alts dirigents de l’organització marxista DHKP- C. Al costat de Musa Aşoğlu, els revolucionaris Zerrin Sarı i Seher Demir Sen també són a la llista dels EUA. Els tres són els únics marxistes-leninistes a la llista.

Musa Asoglu, segons els seus advocats, mai havia estat davant judici per cap càrrec, ni ha rebut condemna de cap índole. Després de la detenció, no ha estat possible establir contacte amb la seva persona. Els temors davant un trasllat extrajudicial als Estats Units, o sobre la seva integritat física, es multipliquen.

Així mateix arriben informacions que fins a vuit combatents de l’Exèrcit d’Alliberament dels Treballadors i Camperols de Turquia (TIKKO) van ser martiritzats enmig d’una intens combat amb l’exèrcit turc a la Vall d’Ali Bogazi, àrea de Dersim. La intensa batalla va començar el 23 de novembre i va continuar durant 6 dies.

Així doncs, el règim del president Erdogan segueix existint gràcies a la repressió dels grups opositors, la legalització del petroli obtingut pels terroristes de Daesh i l’explotació d’un poble cada vegada més empobrit.

Erdogan no només bombardeja les pacífiques ciutats kurdes, sinó que a més reprimeix a tota la oposició interna del país. Un exemple recent, i segons informa el blog ODIO DE CLASE, el tenim , com és habitual en el govern feixista turc després de cada atemptat dels mercenaris islamistes, que ells han alletat, protegit i fomentat, “reaccionant” llançant una operació policial contra l’esquerra revolucionària turca i els sectors populars organitzats. En aquesta ocasió -segueix informant el blog Odio de Clase- el govern turc ha fet una batuda a Okmeydani i Gazi. En Okmeydani van fer un forat a l’edifici per poder entrar. L’objectiu va ser la Federació de Joventut.

SOLIDARITAT AMB ELS POBLES TURC I KURD!

SOLIDARITAT AMB ELS MOVIMENTS I LLUITADORS REVOLUCIONARIS TURCS I KURDS!

Anuncis

Quant a reixasricat

REIXA és un portal del Comitè per un Socors Roig Internacional-Catalunya. Dedicat a informar sobre la situació dels presos i preses polítiques. Així com denunciar la repressió i la criminalització que el capitalisme i l’imperialisme despleguen contra els i les revolucionàries i els moviments polítics de la classe treballadora. SOLIDARITAT, COMPROMÍS I LLUITA.
Aquesta entrada ha esta publicada en internacional, noticies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.