El cas de l’assassinat de Gustau Muñoz arriba a la justícia argentina

559

Gustau Muñoz

La família de Gustau Adolf Muñoz Bustillo, jove militant comunista, assassinat quan tenia 16 anys per la policia espanyola durant la diada de l’Onze de Setembre de l’any 1978, ha entrat la querella contra l’estat espanyol a la justícia argentina. Presentada per l’advocat Alejandro Nató, aquest argumenta que l’assassinat de Gustau és un crim de lesa humanitat i, per tant, no prescriu, i n’acusa les autoritats polítiques espanyoles i els seus autors materials. La justícia espanyola va arxivar el cas i reclama que es lliuri a l’Argentina la documentació pertinent en relació a aquest crim. Exigeix també que es localitzi José Luís Varela, el policia que va matar Gustau Muñoz, i se li prengui declaració.

Amb aquesta querella comencen dues línies d’acció: una basada en la justícia internacional contra els crims de lesa humanitat i una altra basada en la difusió, per aconseguir que la informació arribi als criminals i als seus còmplices, molts d’ells encara vius i impunes. Marc Muñoz, germà del jove assassinat, ve denunciant de fa anys la impunitat de la dictadura franquista i condemna la llarga mà del franquisme que encara perdura a l’estat espanyol.

El document ha estat entrat al jutjat de Buenos Aires a instàncies del germà de la víctima, Marc Muñoz. La van presentar al consolat de l’Argentina que, a través del mediador i advocat Alejandro Nató, l’ha fet arribar al jutjat de la capital argentina. Ha estat redactat amb l’assessorament del Casal Argentí de Barcelona i amb l’ajuda de les Oficines d’Atenció al Ciutadà de Barcelona, en aplicació de la resolució que el consistori de la ciutat de donar suport a les víctimes del terrorisme de l’estat espanyol.

Gustau Muñoz, la mal anomenada transició i el PCE (i)

En un petit llibre titulat “Gustau A. Muñoz. En homenatge”, familiars i amics denuncien que no va ser una mort casual ni un ‘lamentable error’, sinó el punt culminant i macabre d’una estratègia repressiva engegada pel Ministeri d’Interior espanyol durant els anys immediatament després de la mort del sanguinari dictador (l’anomenada hipòcritament transició espanyola). L’estat espanyol ja havia iniciat l’operació de maquillatge del franquisme, Adolfo Suárez era president del govern i Rodolfo Martín Villa, ministre d’Interior. El congrés espanyol havia aprovat la llei 46/1977, més coneguda per llei d’amnistia (en veritat una farsa), que impedia d’investigar les violacions dels drets humans comesos durant la dictadura. Faltaven pocs mesos per a aprovar (imposar) la constitució i l’aparell repressiu franquista era, ben viu (si fa no fa com ara).

cartellcedoc_1022

Cartell de Resistència Catalana d’Alliberament Nacional -RCAN-homenatjant a G.Muñoz i altres caiguts.

Marc Muñoz explica en una entrevista a un diari digital que aquell dia, quan la policia va matar el seu germà, ell hi era. “Va ser una emboscada, ens esperaven. Havíem anat amb en Gustau a la manifestació de la diada, convocada pel Partit Comunista d’Espanya (internacional) PCE (i) a la plaça de Sant Jaume. Ell tenia setze anys i jo divuit. Al carrer de Ferran, la policia ja ens esperava per dissoldre la mobilització. Era una emboscada. Quan ens van intentar detenir, van treure les pistoles i ens vam dispersar. En Gustau va córrer cap al carrer de Ferran i jo cap a l’altra banda. Vaig sentir trets, deu o dotze. Al cap de poc, vaig tornar i ja em van dir que potser la víctima era el meu germà. Vaig intentar trobar-lo sense èxit i finalment vaig decidir de tornar a casa i esperar. Quan vaig veure que no tornava, ho vaig dir a la família i el vam començar a buscar pels hospitals fins que el vam trobar, ja mort, al dispensari Pere Camps. Sembla que la bala li havia traspassat el cor.”

Efectivament, Gustau Muñoz fou assassinat per la Policia durant la dispersió de la manifestació que el PCE(i) i la Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes (UJM-L), vinculades a aquell partit i on militava en Gustau, havien convocat sota el lema “Fora les Forces d’Ocupació” i en contra de la continuïtat del franquisme sota l’aparent “nou règim” que les forces del feixisme i els sectors reformistes estaven pactant. La manifestació, igual que moltes concentracions independentistes, fou il·legalitzada. Aquella Diada del 78, i a aquella mateixa hora, mentre les forces reformistes es manifestaven per l’Estatut i el pacte del silenci, a pocs carrers de distància, la policia dispersava les concentracions independentistes a cops de porra i procedia a nombroses detencions. I no tenia escrúpols per a dispersar manifestacions també a trets. Un d’aquests trets va matar a en Gustau Muñoz. Matín Villa, que té una ordre de captura d’un jutge argentí però l’Estat espanyol no l’extradita, segueix impune per aquest i tants altres crims (recordem els obrers assassinats a Gasteiz el 1976)…i la necessitat per a desemmascarar la cara feixista del règim del 78 continua sent una obligació de tot revolucionari i fins de qualsevol demòcrata.

Fill de família treballadora i un jove activista

89066

Clavells en el lloc on va caure abatut Gustau Muñoz.

Muñoz va néixer el 7 de març de 1962 a Sevilla. Era el tercer de cinc germans d’una família treballadora. La família es traslladà a Barcelona on van néixer els dos darrers germans. Penjats els estudis, en Gustau va començar a treballar de repartidor en un supermercat amb quinze anys. Deixà més tard aquesta feina per entrar en una agència de viatges, feina que compaginava amb els seus estudis d’anglès. Algunes de les seves aficions eren la fotografia i, sobretot, els esports de muntanya.

Començà a moure’s molt aviat als entorns de la CNT. Juntament amb el seu germà participà en les assemblees i l’agitació que va precedir la negociació del conveni de 1978. També prengué part activa en les campanyes i manifestacions de suport als presos del cas Scala. La primavera d’aquell 1978, en Gustau se solidaritzà al carrer amb les lluites convocades per assemblees de disminuïts físics, les vagues de PNN i dels estudiants que reclamaven la continuïtat del nocturn. També participà en les manifestacions independentistes de diumenge a la tarda que s’organitzaven espontàniament a la plaça Sant Jaume.

cq2jvsswaaq61mu

Cartell de la UJML d’on era militant Gustau.

Després de diverses trobades amb militants del PCE(i), decideix formar part de l’organització integrant-se a les seves joventuts (Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes). Durant els enfrontaments que hi hagué a la primera gran manifestació convocada per l’Associació d’Amistat i Solidaritat amb el Poble Sahrauí en suport al Front Polisario i a la RASD, Muñoz resultà ferit d’una pilotada de goma al front. També col·laborà amb la penjada d’una pancarta exigint la llibertat d’expressió que duia l’anagrama de la campanya contra el Consell de Guerra als Joglars per la peça teatral “La Torna”al sostre del Monestir de Montserrat davant la perplexitat i les atentes mirades de nombrosos turistes, muntanyistes, feligresos, benedictins i algun guàrdia civil.

Assassinat d’en Gustau i enterrament “custodiat” per la Policia

14713536_1591888477774217_1648754192168264994_n

En la manifestació convocada per la Diada del 78 a la plaça Sant Jaume pel PCE(i) en Gustau hi participà encarregat de donar suport a la manifestació com a piquet de defensa. Uns 1000 assistents iniciaren l’acte a les 20h del vespre al carrer Ferran a causa del fort desplegament policial davant del Palau de la Generalitat de Catalunya (plaça Sant Jaume) i encararen cap a les Rambles direcció Canaletes. El primer incident amb la policia es registrà davant de Canaletes quan es van descobrir dos agents de la Brigada Político-Social camuflats enmig de la manifestació, els quals van rebre l’atac d’ampolles incendiàries. Posteriorment, la manifestació continuà el seu recorregut fent mitja volta a plaça Catalunya per descendir per les Rambles i acabar a carrer Ferran. En el moment pròxim a la finalització de l’acte, el gruix de manifestants havia augmentat considerablement, algunes dades apunten a 2000 assistents. En el moment que es va arribar a l’altura del carrer Avinyó, la policia va començar a disparar pilotes de goma i pots de fum per tal de disgregar els manifestants. Davant les càrregues policials, un piquet de defensa de la manifestació format per cinc persones va respondre amb llançaments d’ampolles incendiàries des del carrer Ensenyament i la plaça Sant Miquel. En aquell moment van aparèixer policies de paisà pistola en mà amb l’objectiu de detenir-los, però no fou possible perquè es van veure sorpresos amb més artefactes incendiaris. Els membres del piquet aprofitaren aquell moment per sortir pel carrer Ensenyament cap al carrer Ferran, mentre s’escoltaven a la plaça els trets d’arma de foc. Just enmig dels avalots, en Gustau fou abatut davant del Sindicat de Banquers (carrer Ferran) per una bala del calibre 38 que va ser disparada de front. Un metge, que es trobava entre els vianants, l’intentà reanimar sense èxit dins d’un portal. Alguns dels manifestants intentaren avisar la policia dels fets per intentar que cedissin la seva activitat bel·ligerant, sense que aquesta es fes efectiva fins a l’arribada de l’ambulància avisada pels presents.

homenatge_gustau_munoz_2014_02

Homenatge recent a Gustau Muñoz.

Per si no n’hi havia prou amb l’assassinat, la policia va voler seguir intervenint-hi fins i tot en el seu enterrament. Per tal d’evitar una politització de l’acte, deslegitimar la figura de Gustau Muñoz de cara a l’opinió pública i criminalitzar l’entorn del PCE(i) la Policia va decidir que l’enterrament s’avançaria, per tal d’evitar més problemes. La indignació es va fer patent i 100 persones van decidir dirigir-se en manifestació fins al cementiri nord. En arribar el grup a la plaça Espanya és dissolta ràpidament per diverses càrregues dels antiavalots. A partir d’allà, es va fer evident que únicament uns pocs arribarien fins al cementiri. Segons testimonis que integraven aquest grup, la zona estava presa per nombrosos policies. Un cop davant del nínxol es va retre un petit homenatge amb el cant de La Internacional. A mesura que anaven sortint del cementiri, just en creuar el llindar, eren detinguts contundentment i introduïts en un autobús i després portats en un solar on hi havia comptabilitzats fins una trentena. La majoria d’aquesta gent fou sorpresa per un nombrós dispositiu policíac a la parada d’autobús de Can Tunis. Les corredisses es van fer inevitables, mentre se sentien trets de pilota i algun tret de pistola efectuat per dos policies de paisà. Posteriorment, tots els represaliats foren traslladats a la comissaria de Via Laietana per repartir-los en diverses dependències policials de Barcelona, on hi restaren incomunicats, sense càrrecs ni dret a advocat durant 7 dies.

Des de llavors a cada Diada se li ret un homenatge a Gustau Muñoz en el lloc on va caure assassinat. Els primers anys l’homenatge era convocat pel mateix PCE(i), familiars i el seu entorn. Amb els anys, un sector de l’esquerra independentista n’ha assumit la seva convocatòria.

Quant a reixasricat

REIXA és un portal del Comitè per un Socors Roig Internacional-Catalunya. Dedicat a informar sobre la situació dels presos i preses polítiques. Així com denunciar la repressió i la criminalització que el capitalisme i l’imperialisme despleguen contra els i les revolucionàries i els moviments polítics de la classe treballadora. SOLIDARITAT, COMPROMÍS I LLUITA.
Aquesta entrada ha esta publicada en Justícia, lluites socials, noticies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.